e-learning: què és?

INTRODUCCIÓ

L’objectiu d’aquest post és oferir una aproximació general a l’e-learning, distingir les diferents modalitats docents que utilitzen les TIC, construir criteri per tal de triar un model pedagògic, valorar l'ús d'un model de disseny instruccional i prendre consciència del canvi de perspectiva (vers a la formació presencial i sense TIC) que representa l'e-learning, especialment des del rol del docent.
Avui per tant... no seré tan breu com de costum, oferir una visió general d’aquest terme és una mica més llarg (però només una mica!)

ANEM PER FEINA

Per començar... una paradoxa: el concepte d’e-learning no té una definició clara. Consulteu la literatura i veureu que n'hi ha moltes i variades.

A grans trets però podriem dir que es tracta d’una modalitat d’ensenyament-aprenentatge que utilitza mitjans electrònics, o TIC per a la seva pràctica.

Aquesta definició és però molt laxa, intentem aprofondir-hi una mica més.
  

1) Quant el volum d’ús que se’n fa de les TIC en el procés docent, podem diferenciar (entre d'altres classificacions):

• Modalitat virtual o e-learning: el 100% del procés d’ensenyament-aprenentatge es realitza amb TIC, utilitzant com a base un software del tipus LMS (Learning Manegement Sistem), com per exemple Moodle . Permet no haver de coincidir ni en l’espai, ni en el temps. En són un exemple la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) o la Open University (OU), entre molts d’altres.
• Modalitat Presencial amb suport TIC: el procés es realitza de manera presencial, havent de coincidir en el temps i l’espai, ara bé entre els recursos emprats en el seu desenvolupament trobem mitjans TIC.
• Modalitat mixta, o bimodal, o b-learning (blended-learning): una part del procés es realitza de manera presencial (amb o sense suport TIC) i una altra de manera virtual.

2) Quant al model pedagògic:

• Com sabem, models pedagògics n’hi ha molts, des de la tradicional de la “classe magistral”, fins el “constructivisme”,  passant pel “conductisme”, etc.
• L’ús de les TIC no implica, ni garanteix, ni obliga a utilitzar cap model pedagògic concret. La tecnologia és un recurs.
• És responsabilitat de les persones (especialment dels dissenyadors/-es de la formació i docents) , decidir quin model pedagògic s’utilitzarà en el procés d’ensenyament-parenentatge.
• Així, un cop les persones han decidit el model pedagògic que volen aplicar ... és important conèixer quines són les possibilitats que poden aportar les TIC i alhora decidir quin ús en fem de les mateixes: limitat? O ample?
  Veguem algunes d’aquestes possibilitats:

• Treball cooperatiu (filosofia 2.0: wikis , Gdocs ...) 
• Comunicació síncrona,  asíncrona, individual, col·lectiva i multimèdia: xat, correu electrònic, videoconferència, espais de debat/fòrum ...
• Recursos multimèdia: video (exemple: YouTube), audio (exemple: Voxopop), imatge, animació...
• Programari basat en l’activitat / “learning by doing” (exemple: Scratch, webquest).
• Accés àgil a moltes fonts d’informació.
• Possibilitat de portar un registre d’accions... per tal d’avaluar.
• Etc..

     Podeu trobar un bon resum d’aquestes possibilitats a: http://jei.pangea.org/edu/f/tic-uso-edu.htm

3) El projecte de formació amb TIC:

• L’elaboració, execució i avaluació:  tot projecte ha de tenir definit uns objectius, mitjans, activitats... ara bé, en el cas d’un projecte de formació amb TIC és especialment important, doncs pet a la seva construcció hi intervé un equip multidisciplinar (coordinador/-a, pedagogs/-gues, informàtics/-ques, experts/-tes) que caldrà que faci una bona feina col·laborativa i/o cooperativa.
  Amb aquesta idea és absolutament necessari utilitzar un model de disseny de projectes que garantitzi que s’han treballat totes les parts del procés. ADDIE és un excel·lent model de disseny instruccional que contempla totes les fases.

• El rol del docent: variarà respecte a un procés d’ensenyament-aprenentatge sense TIC. Ara, a més de dominar la tecnologia emprada (i el model pedagògic triat), el/la docent haurà d'utilitzar / exercir:
• Nous protocols de comunicació amb el grup (consignes de treball clares, recolzament virtual, presentació dels materials de suport...).
• Nous tempos: el ritme d’ensenyament-aprenentatge d’un procés virtual és diferent al d’un procés presencial.
• Rol d’acompanyant del procés, permetent que el centre del procés sigui l’alumne, si el model pedagògic triat (i que més profit en treurà de les TIC) és del tipus constructivista, actiu/"learning by doing", personalitzat, basat en la col·laboració ...

CONCLUSIÓ

El post ha intentat oferir una idea general del que és l’e-learning, a través dels seus trets més rellevants.

Així hem pogut veure que, malgrat no som davant d’un concepte que tingui una definició consensuada, es tracta d’una modalitat de formació que utilitza les TIC, que no obliga a triar cap teoria pedagògica per ser implementada, sinó que hem de ser els professionals de la formació els qui hem de decidir el paradigma docent a emprar i executar-lo utilitzant tots els recursos que ofereixen les TIC.

Finalment hem vist que un procés d’ensenyament-aprenentatge amb TIC, requereix d'un bon model de disseny instruccionat i uns paràmetres d’implementació que difereixen dels plantejaments presencials.

Han quedat però, molts aspectes sense tractar: què no és l’e-learning? Quin valor afegit pot aportar? Què cal evitar? Bones pràctiques? ...
Continuarà... en properes posts i (si voleu) amb la col·laboració dels vostres comentaris!